Amb la salut no s’hi juga!

Xerrada col·loqui “defensem la sanitat publica”

 Intervenen:

• Antoni Barbarà Molina – Metge i secretari de DEMPEUS PER LA SALUD PUBLICA.
• M.  Ángeles Sánchez Yébenes – Ex regidora de sanitat de l’ajuntament de Sentmenat

 PRESENTA:

• Marc Verneda Urbano

 DIVENDRES 27 DE GENER A LES 19:00

LLOC: SALA ECUS, SENTMENAT.

 Convoca: DEMPEUS

Recordar que la sol·licitud s’ha d’enviar a RRHH amb la fotocópia corresponent de la formació assolida i amb el corresponent acús de rebuts.

Sistema d’incentivació i promoció dels grups 3, 4, 5, 6 i 7

S’estableix un Sistema d’Incentivació i Promoció pels grups 3 al 7, amb els següents nivells i requisits:

a) Nivells :

- NIVELL A : S’acreditarà automàticament pel transcurs de 6 anys de prestació efectiva de serveis ininterrompuda en la institució que el treballador estigui contractat.1- Nivell A: es automàtic, per totes aquelles persones que porten 6 anys de prestació ininterrumpuda a l’empresa.

-  Nivell B: Ja es pot sol.licitar, totes aquelles persones que ja porten 6 anys de permanencia mínima en el Nivell A i a més acreditin:
Acreditar la realització, amb aprofitament, d’un mínim d’hores de formació continuada relacionada amb el lloc de treball i/o en matèria de seguretat i salut laboral, participació en comitès de redacció de protocols i guies clíniques i realització d’activitats docents :

§ Grups 3, 4, 5 i 6.1 : 100 hores

§ Grups 6.2 i 7 : 50 hores

La formació haurà de haver estat realitzada durant el temps de permanència en el Nivell A i comptarà tant la promoguda per l’empresa com la realitzada pel treballador pel seu compte, sempre i quan aquesta última hagi estat cursada en Centre de Formació homologat oficialment, impartides per una entitat patronal sanitària, en una Universitat, en un Col·legi Professional o a l’Institut d’Estudis dela Salut, i els impartits pels centres col·laboradors acreditats i subvencionats pels acords estatals o autonòmics per ala FormacióContinua, i tinguin relació directa amb el seu lloc de treball i/o en matèria de seguretat i salut laboral. La formació realitzada fora de l’empresa s’haurà de justificar mitjançant certificació del centre formador o de la unitat docent en la que consti la matèria objecte del curs, el nombre d’hores lectives i, en el seu cas, de pràctiques, el contingut curricular del curs.

Aquests dos primers nivells del SIP els percebran tant els treballadors contractats a temps complert com els contractats a temps parcial, aquests últims percebran la retribució corresponent al nivell proporcionalment a la jornada.

-

NIVELL C : Els requisits d’accés a aquest nivell seran els següents :

- Estar en possessió del títol acadèmic de Llicenciat, Diplomat universitari o de formació

professional de grau superior o de grau mitjà o titulació requerida en el seu lloc de treball, que habiliti per realitzar les funcions pròpies del lloc de treball que ocupi.

-  Permanència mínima en el Nivell B de 7 anys de prestació efectiva de serveis.

- Acreditar la realització durant el període de permanència en el Nivell B, amb aprofitament, d’un mínim d’hores de formació continuada i/o en matèria de seguretat i salut laboral. Els requisits de  la formació realitzada fora de l’empresa i de la seva acreditació seran els mateixos que els establerts pel Nivell B.

§ Grups 3, 4, 5 i 6.1 : 100 hores

§ Grups 6.2 i 7 : 80 hores

Tenir una dedicació igual o superior al 50 per cent de la jornada ordinària màxima anual establerta en el conveni, o la que sigui d’aplicació en el seu centre. S’exclouen els supòsits de reducció de jornada per lactància o per tenir cura d’un menor, d’un discapacitat o d’un familiar, en els termes establert en aquest conveni. En cas de no realitzar jornada complerta la retribució corresponent a aquest nivell es percebrà proporcionalment a la jornada efectivament treballada sempre que aquest superi el 50 per cent de la considerada màxima en el centre.

Tots tres nivells tenen el caràcter de consolidable.

Amb caràcter exclusiu per aquells professionals que no disposin del títol requerit per a l’exercici de les funcions del grup professional, s’acceptaran que les hores de formació exigides per cada nivell incloguin les necessàries per la consecució del títol reglat habilitant. Les hores esmentades només es podran comptabilitzar per una sola vegada en cada nivell .

En el supòsit de que la sol·licitud d’accés als nivells B o C sigui rebutjada per la empresa per no complir amb els requisits exigibles, el treballador no podrà fer una nova sol·licitud de promoció fins transcorreguts dos anys des de la data de presentació de la que li hagi estat desestimada.

Les resolucions de la direcció desestimatòries de les sol·licituds hauran de ser motivades i contra les mateixes es podrà interposar la corresponent reclamació davant la jurisdicció social .

b) Retribucions : Cada Nivell del SIP, per jornada ordinària complerta, serà retribuït amb el següent complement de caràcter anual, abonat en 12 mensualitats. Les jornades inferiors seran retribuïdes proporcionalment d’acord amb el que s’ha establert en l’apartat anterior :

1. Nivell A : 5 per cent dela RAF

2. Nivell B : 8 per cent dela RAF

3. Nivell C : 10 per cent dela RAF

Els percentatges de cada nivell absorbeixen els dels anteriors, no són, per tant, acumulables.

Els grups professionanls inclosos en els grups son:

Grup professional: 3, personal assistencial amb titulació/formació professional o tècnica (AS-TFPT).

Llocs de treball que engloba: auxiliar d’Infermeria, auxiliar tècnic especialista, vigilant psiquiàtric…

Nivell: I.

Grup professional: 3, personal assistencial amb titulació/formació professional o tècnica (AS-TFPT).

Llocs de treball que engloba: tècnic especialista puericultor, optometrista…

Nivell: II.

Grup professional: 4, personal para-assistencial, titulat de grau superior (PAS-TGS).

Llocs de treball que engloba: advocat, arquitecte, economista, informàtic, enginyer…

Grup professional: 5, personal para-assistencial, titulat de grau mitjà (PAS-TGM).

Llocs de treball que engloba: aparellador, graduat social, mestre, perit, enginyer tècnic, titulat mercantil o

tècnic…

Grup professional: 6.1, personal para-assistencial amb titulació/formació professional o tècnica (PAS-TFPT)

Funció administrativa.

Llocs de treball que engloba: auxiliar administratiu, oficial administratiu.

Nivell: I-II.

Grup professional: 6.2, personal para-assitencial amb titulació/formació professional o tècnica (PAS-TFPT)

Funció oficis i serveis diversos.

Llocs de treball que engloba: auxiliar oficis, auxiliar serveis, telefonista, conserge, oficial oficis, oficial serveis…

Grup professional: 7, personal assitencial i para-assistencial sense titulació/formació (subalterns)

(AS-PAS-SUB).

Llocs de treball que engloba: portalliteres, mecànic/a, sanitari, ajudant sanitari, netejador/a, mosso, peó…

La Comissióregulada a l’article 15.2 farà les revisions i adaptacions a que s’ha fet referències en aquest

article.

L’IPC per als treballadors ‘mileuristes’ se situa gairebé un punt per sobre de l’oficial, en el 3,4%

Menys de la meitat dels convenis d’àmbit català signats fins al setembre incloïen clàusula de revisió salarial

L’IPC  a Catalunya i Espanya ha baixat al desembre, deixant la taxa interanual en un 2,4% a Espanya i un 2,5% a Catalunya. Aquest descens s’explica principalment per la disminució de la variació anual dels preus del transport -que se situen en el 4,9% tant a Espanya com a Catalunya- i de les begudes alcohòliques i el tabac -taxa anual del 4,2%.

L’índex mensual, que registra la variació de preus del desembre respecte al novembre, s’ha situat en el 0,1% a Espanya i el 0,2% a Catalunya. Els grups que influeixen positivament en l’evolució dels preus són l’oci i la cultura –augmenten un 2,2% a Espanya i un 2% a Catalunya- i els aliments i begudes no alcohòliques –un 0,3% a Espanya i un 0,4% a Catalunya. El principal grup que repercuteix a la baixa és el del vestit i calçat ,que recull els efectes de les baixades de preus prèvies a la campanya de rebaixes d’hivern –disminueix l’1,4% a Espanya i el 0,2% a Catalunya- i el transport, per la disminució de preus dels carburants -0,2% tant a Espanya com a Catalunya-. 

L’IPC del ‘mileurista’, gairebé un punt per sobre de l’oficial: 3,4%

Les despeses en béns de primera necessitat (alimentació, vestit i calçat, habitatge i parament de la llar) suposen el 70% del cistell de cada cop més famílies que estan patint la dràstica disminució d’ingressos a causa de la crisi. Per tant, els augments dels preus d’aquests grups de productes suposen un esforç major a les seves butxaques. En canvi, les famílies amb ingressos superiors, hi dediquen un percentatge molt inferior (que arriba al 56% en el cas de les rendes familiars que estan en la franja dels 2.500 i 3.000 euros nets mensuals).

El càlcul de la UGT de Catalunya sobre l’IPC per als treballadors i les treballadores amb sous mileuristes posa de relleu aquest esforç que han de suportar. El grup de despesa “habitatge” a Catalunya torna a presentar unes taxes de variació interanual de les més elevades (5,5%). I l’alimentació o el transport continuen també amb augments sostinguts de preus (2,1% l’alimentació i 4,9% el transport).

 Així, les taxes de variació interanual d’aquests grups de despesa situen l’IPC del mileurista de desembre de 2011 a Catalunya en un 3,4%, gairebé un punt per sobre de l’IPC “oficial”. 

La crisi fa augmentar la pressió en la negociació col·lectiva

Des de l’inici de la crisi està augmentant la pressió sobre la negociació col·lectiva, fet que s’evidencia per l’augment de convenis signats que no contemplen clàusula de revisió salarial. 

Menys de la meitat dels 726 convenis col·lectius d’àmbit català registrats fins al mes de setembre del 2011 incloïen clàusula de revisió salarial com a mecanisme per mantenir el poder adquisitiu dels salaris, el que afecta 255.100 persones treballadores a Catalunya. Per tant, un 18,1% dels treballadors afectats pels convenis signats no té prevista en el seu conveni clàusula de revisió salarial.

A més, denunciem la inaplicació de molts convenis que, tot i estar signats, no es compleixen. 

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament d’Empresa i Ocupació  

En aquest context, les polítiques d’austeritat econòmica i reducció del dèficit públic són contraproduents per a l’economia i lesives per a les persones

Aquestes polítiques no fan més que reduir la capacitat de compra i consum del gruix de la població espanyola i catalana i amb això s’està alentint la capacitat de recuperació de la nostra economia. De fet, el gruix del consum domèstic està en mans de la classe treballadora, de mitjana i baixa capacitat adquisitiva. Des de la UGT de Catalunya denunciem que:

1.                              Són ineficaces perquè no resoldran els problemes de la nostra economia, que el que necessita són estímuls econòmics des del sector públic i no una retirada dels mateixos.

2.                              Són contraproduents perquè alentiran el creixement econòmic i agreujaran l’atur.

Per això, des de la UGT de Catalunya reclamem mesures de reactivació econòmica i creació d’ocupació a través de la millora de la capacitat de compra, blindant la capacitat adquisitiva dels salaris a través de les clàusules de revisió salarial als convenis col·lectius, respectant les clàusules de revisió salarial dels convenis que ja la contemplen i introduint-la a la resta de convenis per, com a mínim, garantir la capacitat de compra dels salaris.  
 

PREMSA UGT: VALORACIÓ IPC DESEMBRE 2011

Per una Iniciativa Penal Popular

http://dempeusperlasalut.wordpress.com/2012/01/18/dema-tens-una-cita-a-lateneu-roig/

I continuem amb recessió el 2012, sous congelats i ens volen fer pagar mes coses, el coopagament en medicines, l’aument de l’IRPF i  els transports ….. Ara no se si la vaselina va al meteix preu de l’anys passat o em costarà un ero mes per la recepte? fis hi tot això haig de retallar, que mal anem…..

A la pujada d’impostos hem d’afegir la perdua de poder adquisitiu provocada per l’augment del ‘IPC del 2011 a 2.4% estatal i 3.3% el català.

Be, ja hem començat l’any 2012. Es parla molt de les retallades en sanitat i dels serveis públics en general. Estem capficats amb la pujada del IRPF, dels transports i de les energies: gasolina, electricitat, aigua…… Pero es como si la premsa i els medis de comunicació en general no volguessin afegir llenya al foc i fan desapareixer per omisió en els seus comentaris les dades de l’ IPC interanual de l’any 2011 que ès un 2.4% l’ estatal i u n 3.3% el català, situal el mes alt de totes les CCAA d’espanya.

IPC 2011 per CCAA

Soc delegada sindical, estic lluitant i defensant els drets dels treballadors i trebelladores en front a tot tipus de corrupció i discriminació, pero estic frenada, i no em refereixo front un empresari o polític corrupte, sino front a la passivitats dels propis companys i companyes que han normalitzat tant aquesta corrupció i  manipulació que l’accepten tant passivament i no son capaços de moure un dit, ni d’opinar raonadament.

Crec que ha arribat l’hora de despertar, ha arribat l’hora de dir prou. Ens hem de moure i hem de ser capaços de discernir allò que esta bé del que no ho està… el que nosaltres fem avui activament es el resultat que tindrem demà, es el resultat que tindran els nostres fills.

Hem de tenir clares les coses, no val em dir que la culpa es dels sindicats, o ja ho arreglarà elcomité. I tu??? no has de dir res??… Tú ets que elegeixes els teus representants, de debó creus que tú no has de fer res?… Aixeca la veu, manifesta la teva ràbia….. lluita….. fes que canvii aquest món……

Montsererat Masvidal

http://www.elpais.com/articulo/cataluna/vocal/Consorcio/Salud/logra/46/millones/concursos/empresa/elpepiespcat/20120113elpcat_3/Tes

http://dempeusperlasalut.wordpress.com/2011/12/30/despues-de-josep-prat-ramon-bago-el-escandalo-del-hombre-que-se-contrata-a-si-mismo-con-dinero-publico-presuntamente-claro/

http://www.cafeambllet.com/press/?p=16822

· Per Albano Dante Fachin

Se ha desatado el escándalo. El ‘caso Prat’, el ‘caso UBS’ o el ‘caso mafia nauseabunda’. Podéis elegir el nombre pero el caso es que la noticia de que Josep Prat es presidente del ICS y de una holding de sanidad privada (USP) ya ha saltado a las los grandes diarios. Y digo saltado porque hace meses que Josep Prat estaba en la mira de mucha gente. Un ejemplo es el periodista Alfons Quintà quien, desde su columna en el Diari de Girona lleva semanas advirtiendo de este flagrante caso. Ahora, la publicación de la noticia por parte de El País ha hecho que muchos que aun no se habían enterado, reaccionen.

Aprovechando la ocasión, resumiré otro caso escandaloso de incompatibilidades en el mundo sanitario catalán: el de Ramón Bagó.

Metamos directamente el dedo en la llaga. Ramón Bagó tiene dos cargos que podrían parecer muy compatibles: por un lado es fundador y presidente del Grup Serhs, un enorme holding que engloba empresas de construcción, edición, alimentación, gestión y un largo etcétera. Por otro lado Ramon Bagó es presidente del Consorci Hospitalari de Catalunya (CHC). ¿Dónde está el escándalo? Ahora verán.

Ramón Bagó: el hombre que se contrataba a si mismo

El Grup Serhs, fundado y presidido por Ramon Bagó, tiene una de sus principales fuentes de negocio en los muchos encargos que le hacen diversas instituciones públicas: la comida en muchas prisiones, hospitales y escuelas públicas se prepara –y factura- en las cocinas y oficinas del Grupo Serhs. Un caso concreto es el de la Corporació de Salut Maresme i La Selva (CSMS) que gestiona los hospitales de Blanes y Calella, además de diversos Centres d’Atenció Primària, donde el Grupo Serhs de Ramón Bagó es uno de los principales proveedores. La comida de los pacientes, la comida de los trabajadores, la construcción, el diseño y la gestión de las cafeterías son solo algunos de los servicios que la CSMS contrata al Grup Serhs. Hasta aquí lo único que tenemos es una empresa eficaz con capacidad de captar clientes. Un ejemplo social de ‘enterpreneurship’ y buen hacer empresarial. Pero solo hasta aquí. Si seguimos la cosa es escandalosa.

La CSMS es uno mas de los muchos entes sanitarios concertados en la sanidad catalana. No es una entidad privada pero se gestiona con parámetros marcadamente empresariales.

Decimos que la CSMS no es privada porque nace de la unión de diversos equipamientos municipales. En la CSMS se integran los hospitales de Blanes y Calella, el hospital socio-sanitario de Blanes entre otros.

¿Pero quien gestiona la CSMS? Todas las decisiones de la CSMS las toma el Consell Rector, un ente integrado mayoritariamente por los ayuntamientos de Lloret, Blanes y Calella. Pero el trabajo de gestionar un sistema sanitario como éste es enorme y está fuera del alcance de los municipios. Es por ello que, para llevar a buen puerto la gestión de la CSMS el Consell Rector contrata los servicios de CiGSA i BCGEST. CIGSA “se encarga de la gestión gerencial de la CSMS y tiene poderes legales suficientes para gestionar y administrar la entidad”. BCGest ha sido la empresa creada para unificar la gestión de la CSMS.

¿Ya lo habéis adivinado? Estas dos empresas forman parte del Consorci Hospitalari de Catalunya (CHC) que fue fundado y dirigido por Ramón Bagó. De esta manera los contratos que otorga la CSMS (pagados con dinero público) los gestiona y negocia el CHC, fundado i dirigido por Ramón Bagó. A su vez, la empresa Grup Serhs, factura varios millones de euros por los contractos (públicos) que recibe la CSMS. Es decir que Ramón Bagó gestiona dinero público con el que después otorga contratos a su empresa, el Grup Serhs.

Esta situación dura ya unos cuantos años. La empresa Publintur, perteneciente al Grup Serhs, ha sido durante muchos años la encargada de imprimir memorias y material diverso de la CSMS. El contrato por provisión de comida se eleva a 1,3 millones de euros anuales. En el año 2009, cuando la crisis ya era una realidad indiscutible, la empresa Serhs Food recibió el encargo por parte de los gestores del hospital de remodelar la cafetería del hospital de Calella. Costo: 2 millones de euros. Quien gestiona dicha cafetería: el Grup Serhs.

Esto es solo una parte. También habría que hablar de cómo los gestores contratados por el CHC se convierten luego en alcaldes (caso de Blanes) que integran el Consell Rector que tiene que controlar a su antigua empresa. También habría que hablar de como la Delegación de Salut de Girona está gestionada por un antiguo empleado de BC Gest. Podrían parecer cosas sin importancia si no fuera que a día de hoy, los pocos cargos públicos que podrían controlar lo que hace el CHC con el dinero público de la CSMS están en manos de ex-empleados del CHC.

Mientras tanto, Ramón Bagó es el personaje destacado en la revista del mes de diciembre de la Fundación Vicente Ferrer por su gran aportación a la causa de los pobres en la India.