Les retallades sanitàries a Mataró i al Maresme continuen. L’absorció del llits de l’Antic Hospital Sant Jaume de Mataró per part del Hospital de Mataró, reduint el nombre de llits disponibles a la sanitat pública del territori, no es mes que un pas endavant a l’ús de centres privats per ser subvencionats o concertats per fons públic. Un cop més s’evidencia la manca d’inversió en gestió pública per passar els diners d’aquesta en mans d’entitats sociosanitàries i residències privades.
Qui son els grans perjudicats d’aquest trasllat?
Es veu que la tendència pensant amb el benefici del pacient es que les malalties i els postoperatoris es fan millor a casa que en un centre hospitalari. Es cert, però perquè això succeeixi calen recursos d’altre mena com pot ser un reforç de l’atenció a domicili per part de les ABS (Àrees Bàsiques), CAPS (Centres d’Atenció Primària) i una llei de dependència com cal. Mentre no s’equilibrin els serveis amb la situació actual on hi ha uns metges de família que estan sobresaturats i que ara hauran de fer més visites a domicili, una llei de dependència inexistent on les famílies s’han de fer càrrec de l’assistència dels familiars a casa, l’únic que s’aconsegueix es empitjorar la qualitat de vida de la ciutadania en general.
Les famílies al final seran les mes perjudicades pel sistema, la dona retornarà a estancar-se a casa per ser una cuidadora de fills i de grans, la manca d’assistència en centres sanitaris especialitzats, la manca d’ajudes en la dependència i un món laboral en contra amb unes xifres d’aturats altes, no deixen masses sortides per la dona, una dona que sempre trobem a la cua i que no espot realitzar com a persona lligada en un entorn social i laboral que l’obliga a ser la perpètua cuidadora. En aquest cas no es té gens en compte els nous tipus de famílies aparegudes en el S XXI, com son les monoparentals. L’aplicació d’un sistema antic a la nova societat es totalment inadaptable.
Un altre problema que sorgeix amb aquesta abans anomenada crisi i que ara ja es parla de recessió, i que sembla que no tingui fi, es la desaparició de l’anomenada classe mitja. La gran xifra d’aturats i aturats de llarga durada, un envelliment de la població que va en augment juntament amb les seves pensions cada vegada amb un poder adquisitiu més baix, impossibiliten del tot a la majoria de la població a no poder afrontar una sanitat privada familiar, i menys residencies privades quan s’arribi a l’edat de gaudir de la jubilació. El cercle es tanca, una societat amb una població sense recursos ni públics ni privats es el futur que ens espera.
No hi ha diners per invertir en un edifici nou.
Això no deixa de ser l’excusa de sempre. No hi ha diners per fer inversions, però si n’hi ha per privatitzar, per pagar els ens privats que es dediquen a fer tot allò que la sanitat pública no pot assumir amb tantes retallades. Al Consorci Sanitari del Maresme de Mataró tenim diferents exemples amb l’externalització de serveis com neteja, hostaleria, electromedicina, seguretat.. o com son les proves complementàries com radiografies i laboratoris…. i els serveis mèdics amb les llistes d’espera llargues que per reduir-es passen les activitats quirúrgiques a centres privats pagant emb els fons públics cedits pel departament d’economia de la generalitat. Estar clar, diner n’hi ha, però per segons què o segons qui.
El silenci, el millor aliat.
Tot-hom ho sap i ningú en parla i quan preguntes es la gran sorpresa perquè ningú sap res. Fen referència als representants del poble que han estat escollits en referèndum. Democràcia?, on està quan ens trobem amb un govern que decideix de forma unànime sobre els afers de la ciutadania i ni siquiera els partits polítics locals els hi sonen campanes del què esta passant en sanitat en el seu territori. Ningú en sap res. Desapareix un Sociosanitari que dona servei a una comarca, i que ocupa uns llits d’un hospital d’aguts que dona servei a una gran població comarcal i els representants elegits pels vots dels ciutadans estan amagats amb el cap sota terra sense saber-nen res. De la forma més silenciosa es porta a terme una política afavoridora al blanqueig de fons públic a mans d’entitats privades.
El sistema falla, d’alguna manera o altre ens sortirem de l’embolic, però ja va essent hora de què despertem tots plegats i obrim els ulls ben fort ja que el futur que ens espera cada vegada sembla mes desparençador per una societat que cada dia que passa està més empobrida.
Montserrat Masvidal
Secció Sindical de la UGT del Consorci Sanitari del Maresme
Responsable d’Igualtat de UGT Maresme
Secció Sindical de la UGT del CSdM 