Des de la Conselleria, de Sanitat, la paraula «privatització», sembla que l’hagin esborrat del diccionari. En cap moment s’en fa esmena i sembla que tots els actes i decissions del govern estiguin encaminats a millorar la sanitat pública.
Però els fets són els que delaten en Boi Ruíz i les seves polítiques:
1- mantenir un sistema de salut amb uns professionals que si més no, tots realitzen les mateixes tasques i els de la sanitat concertada treballen més hores i cobren menys.
2- reduïr els nombres d’ intervencions quirurgiques i augmentar les llistes d’espera. De tal manera que el pacient si no es vol esperar i ho denuncia serà intervingut en un hospital privat. La preguna a fer-se ès, Quina diferència hi ha de què la el CatSalut pagui a un hospital a un altre?, doncs que l’altre es privat. Aixi es desvien els diners de les arques públiques a privades.
3- el pitjor de tot es la perdua de la universalitat de la sanitat. Amb la salut no s’hi juga i es cosa de totes i tots. Les retallades pressupostàries en el nombre d’intervencions, en la dependència, en els inmigrants i les persones sense papers, en els medicaments, i l’augment en nombre de mutues i clíniques privades, tot a punta cap a una degeneració del sistema universal de salut.
3- l’externalització de serveis. A l’Hospital de Mataró i d’una forma sotarrada, gens transparent ja es porten a centres privats les mostres d’analisis clíniques, la patologia mamària, part del servei d’ hemàtologia, el servei de manteniment, el servei de menjador (restauració), el servei de neteja, el servei de vogadaría, i properament el servei de compres. El més difícil de comprovar es com es facturen aquestes proves i els serveis externatitzats desde el Consorci de Mataró a les empreses privades.
4- La situació d’incredulitat per part de l’empresa i la seva manca de transparència a l’hora de presentar els contes i els pressopòstos, amb un dèficit de 2 milions d’euros en el tancament del 2014. Tot sembla apuntar a què un cop més el problema de mala gestió acabarà repercutint a uns professionals que acaben pagan el deute generat per les males polítiques gestores començant des de la Conselleria , les patronals del servei i acabant per l’empresa.
5- Les externalitzacións són un camí on el sac de monedes està foradat i s’en van caiguent pel camí i es tradueix amb serveis de baixa qualitat en materies primeres, personal amb contractes precaris i convenis de sector molt baixos; sobrecàrregues de treball excessives per part del personal extern;, desvinculació de responsabilitats de l’empresa cap les altres externes: Cal tenir clar que el principi d’una empresa privada es l’obtenció de benefici i no té escrupuls de retallar d’allà on pot.
Secció Sindical de la UGT del CSdM 