Art 37 – Descans setmanal, festes i permisos.

En el món de la sanitat, on existeix tota una plantilla de professionals suplents, que no tenenn un lloc específic de treball, ni una jornada estable, i que la seva base feina es tapar forats. Es dona molt en el nostre ámbit que per aquesta situació peculiar, hi ha treballadores i treballadors que arriben a tenir en planilla mes de 10 i 15 dies de treball seguits.

Hem de saber quin es el nostre lloc, com ens afecten aquestes jornades de treball, i quins son els nostres drets per acceptar o no aquestes barbaries. L’estatut de Treballadors es una base de mínim que han de cumplir les empreses per fer respectar al treballador com a persona.

Article 37
Descans setmanal, festes i permisos
37.1 Els treballadors tenen dret a un descans mínim setmanal, acumulable per períodes de fins a 14 dies, de dia i mig ininterromput que, com a regla general, ha de comprendre la tarda del dissabte o, si escau, el matí del dilluns i el dia complet del diumenge. La durada del descans setmanal dels menors de 18 anys ha de ser, com a mínim, de 2 dies ininterromputs.

És aplicable al descans setmanal el que disposa l’article 34.7 quant a ampliacions i reduccions, i també per a la fixació de règims de descans alternatius per a activitats concretes.

 

37.2 Les festes laborals, que tenen caràcter retribuït i no recuperable, no poden excedir de 14 l’any, de les quals 2 han de ser locals. En qualsevol cas s’han de respectar com a festes d’àmbit nacional les de Nadal, Cap d’Any, 1 de maig com a Festa del Treball i 12 d’octubre com a Festa Nacional d’Espanya.

Respectant les festes esmentades en el paràgraf anterior, el Govern pot traslladar al dilluns totes les festes d’àmbit nacional que tinguin lloc entre setmana, i en tot cas ha de ser objecte de trasllat al dilluns immediatament posterior el descans laboral corresponent a les festes que coincideixin amb un diumenge.

Les comunitats autònomes, dins el límit anual de 14 dies festius, poden assenyalarles festes que per tradició els siguin pròpies, i substituir a aquest efecte les d’àmbit nacional que es determinin reglamentàriament i, en tot cas, les que es traslladin adilluns. Així mateix, poden fer ús de la facultat de trasllat a dilluns que preveu el paràgraf anterior.

Si alguna comunitat autònoma no pot establir una de les seves festes tradicionalsperquè no coincideix amb diumenge un nombre de festes nacionals suficients, pot, en l’any que així ocorri, afegir una festa més, amb caràcter de recuperable, al màxim de 14  festes.

 

37.3 El treballador, si ho avisa i ho justifica prèviament, es pot absentar de la feinaconservant el dret a remuneració per algun dels motius i pel temps següents:

a) 15 dies naturals en cas de matrimoni.

b) 2 dies en cas de naixement de fill, o de mort, accident o malaltia greus, o hospitalització de parents fins al segon grau de consanguinitat o afinitat. Si per aquest motiu el treballador ha de fer un desplaçament, el termini és de 4 dies.

c) 1 dia per trasllat del domicili habitual.

d) Pel temps indispensable per al compliment d’un deure inexcusable de caràcter públic i personal, incloent-hi l’exercici del sufragi actiu.

Si en una norma legal o convencional figura un període determinat, cal atenir-se al que aquesta norma disposi pel que fa a la durada de l’absència i a la seva compensació econòmica.

Si el compliment del deure esmentat implica la impossibilitat de prestar el treball degut en més del 20% de les hores laborables en un període de 3 mesos, l’empresa pot passar el treballador afectat a la situació d’excedència que regula l’article 46.1 d’aquesta Llei.

Si el treballador, pel compliment del deure o l’exercici del càrrec, percep una indemnització, cal descomptar-ne l’import del salari a què té dret en l’empresa.

e) Per exercir funcions sindicals o de representació del personal, en els termes establerts legalment o convencionalment.

f) Pel temps indispensable per fer exàmens prenatals i tècniques de preparació al part que s’hagin de fer dins de la jornada de treball.

 

37.4 Les treballadores, per lactància d’un fill menor de 9 mesos, tenen dret a 1 hora d’absència de la feina, que poden dividir en 2 fraccions. La dona, per voluntat pròpia, pot substituir aquest dret per una reducció de la jornada normal de mitja hora, amb la mateixa finalitat. Poden gaudir d’aquest permís indistintament la mare o el pare, si tots dos treballen.

 

37.4.bis En els casos de naixements de fills prematurs o que, per qualsevol causa, hagin de romandre hospitalitzats a continuació del part, la mare o el pare tenen dret a absentar-se del treball durant 1 hora. Així mateix, tenen dret a reduir la seva jornada de treball fins a un màxim de 2 hores, amb la disminució proporcional del salari. Per al gaudi d’aquest permís cal actuar d’acord amb el que preveu l’apartat 6 d’aquest article.

 

37.5 Qui per raons de guarda legal té directament al seu càrrec algun menor de 6 anys o un disminuït físic, psíquic o sensorial que no exerceix cap altra activitat retribuïda té dret a una reducció de la jornada laboral, amb la disminució proporcional del salari, d’entre almenys un terç i un màxim de la meitat de la durada de la jornada.

Té el mateix dret qui s’encarregui de la cura directa d’un familiar, fins al segon grau de consanguinitat o afinitat, que per motius d’edat, accident o malaltia no pugui valer-se per si mateix, i que no exerceixi cap activitat retribuïda.

La reducció de jornada prevista en aquest apartat constitueix un dret individual dels treballadors, homes o dones. No obstant això, si 2 o més treballadors de la mateixa empresa generessin aquest dret pel mateix subjecte causant, l’empresari podria limitar el seu exercici simultani per motius justificats de funcionament de l’empresa.

 

37.6 La concreció horària i la determinació del període de gaudi del permís de lactància i de la reducció de jornada, previstos als apartats 4 i 5 d’aquest article, corresponen al treballador, dins de la seva jornada ordinària. El treballador ha de preavisar l’empresari amb 15 dies d’antelació la data en què es reincorporarà a la seva jornada ordinària.

Les discrepàncies que sorgeixin entre empresari i treballador sobre la concreció horària i la determinació dels períodes de gaudi que preveuen els apartats 4 i 5 d’aquest article s’han de resoldre per la jurisdicció competent a través del procediment establert a l’article 138 bis de la Llei de procediment laboral.